Dijous, 17 De Agost De 2017
C/ Major, 13, Alcanó - 25162
Telèfon: 973 136 500 Fax: 973 136 204

Llegenda de la Maria Ganxa

03/08
2016

Llegenda de la Maria Ganxa


Dades del Nom del Capgròs: Maria Ganxa

Font: Gegants i Tabalers dAlcanó

Constructor: Manel Vidal Ginera

Any de Construcció: 2003

Alçada cap: 0,60 m

Pes:

Fondària: 0,57 m

Amplada: 0,45 m

Materials utilitzats: Paper

Lloc i data destrena: 02/02/2003

Nom dels padrins:

-         Associació de dones: Margarida Aranda Comabella

-         Associació de Joves: Oriol Montanyà Corretjé

-         Associació de Jubilats: Teresa Ricart Mallada

 

Nom del constructor: Manel Vidal Ginera. De les Borges Blanques però natural dAlcanó

Cost aproximat del capgròs: Obsequiat al poble pel mateix constructor i dos amics seus, Pere Roca Viaña i Josep Mª Ricart Florensa, que són alhora fills del poble.

Qui va confeccionar el vestit: Va ser confeccionat per lAssociació de Dones del municipi, amb una molt bona col·laboració.

Propietari: LAjuntament

 

La Maria Ganxa Núria Rivera

 

Maria Ganxa, així es deia el personatge que feia més por de tot Alcanó.

Era festa major de Sant Blai, patró dAlcanó. Tot el poble estava entusiasmat per larribada de dos personatges molt singulars, el gegant Pere Blai i la geganta Magdalena Candela, que venien a viure al poble.

Tothom havia participat pel gran esdeveniment, menys la Maria Ganxa, que era una dona malhumorada i malcarada. Als nens els feia por, doncs els espantava quan passaven pel seu carrer, els tirava pedres, cridava i ells pobrets, marxaven corrents.

A ella les criatures no li agradaven, bé ... no li agradava ningú. La gent deia que era una bruixa, perquè era molt lletja i portava els cabells grisos amb un monyo molt ajustat. Sempre vestia de verd i portava un davantal amb butxaques molt grans per portar les pedretes que tirava a la gent.

Aquell dia de festa major, ella estava més enfadada que mai perquè ningú parlava della ni de les seves malifetes, solament parlaven daquells beneits gegants.

Bajanades! - Pensava ella tant escàndol per no res. Ja veuran ja, qui és més important, si jo o dos gegants de no res. No suporto que la gent estigui tant contenta.

Mentrestant tothom va anar a rebre els gegants. Les dones els van obsequiar amb roba de festa i ells per la seva banda van obsequiar amb magdalenes a tot el poble, les quals eren beneïdes per Sant Blai.

Cantant i ballant donaven un tomb pel poble. Mentrestant la Maria Ganxa anava cap a lAjuntament agafant totes les pedres que podia i les anava ficant a la butxaca del davantal.

Es va amagar esperant que arribessin els gegants i la gent per fer els honors.

Quan van arribar tots cantant i ballant les cançons de la quitxalla, la Maria Ganxa va aparèixer al balcó i va començar a tirar pedres. La geganta Magdalena al veure les seves intencions, va convertir amb la seva mirada, totes les pedres en caramels.

Els nens i nenes estaven entusiasmats plegant tots els caramels que podien i la Maria Ganxa més enfadada que mai, va baixar del balcó per empaitar-los.

El Pere Blai li va dir que si feia bondat la convertiria en un cap gros i ella es va ficar a riure davant aquesta ximpleria.

Jo no faré mai bondat, hahahahaha va cridar.

El gegant tot enfadat la va convertir amb cap gros i mai més va espantar ningú. A les festes del poble la treien a ballar amb els gegants i els nens anaven darrera seu plegant tots els caramels que tirava.

Des daleshores, la Maria Ganxa ja no fa més por al poble dAlcanó.

 

LLEGENDA MARIA GANXA MANEL VIDAL

 

Ja fa molt temps al poble d'Alcanó, aparegué una rondalla que més o menys feia així:

Per aquell temps vivia una vella i pobra dona sola, la Maria li deien, a la qual no li agradaven gaire la canalla, ja que més d'una malifeta li havien fet i ella els perseguia amb la granera poble amunt poble avall.

Conta la història que un dia que el forner va treure la "ganxa" del pa al carrer per a que se li asseques, un vailet la va agafar i la va posar a l'entrada de ca la Maria.

El forner, al no trobar-la, busca que et buscaràs, fins que va fer cap fins a casa la Maria, a la qual la van culpar d'aquell fet i des de llavors li va quedar el nom de la Maria Ganxa.

El Jaume, el vailet que havia fet la malifeta, penedir d'allò, des de aquell moment sempre la va ajudar em tot el que podia, li anava a comprar, li portava llenya a casa, ..., la senyora Maria agraïda per aquest ajut, però pobra per poder-li pagar, sempre li contava que al balcó tenia una planta, que el dia que hi florissin caramels els hi donaria a ell i a tota la mainada del poble.

El temps va anar passant, i una Festa major, desprès de la professor del Sant, en Jaume i els demés vailets del poble, es van fixar que la planta del balcó de la senyora Maria havia florit caramels, i entusiasmats pel fet es van posar a cantar una cançó que si mal no record feia així:

 

"Surt Maria Ganxa, surt al balcó,

i tiran's caramels que son molts bons.

Surt Maria Ganxa, surt al balcó,

i tiran's caramels i així no ens faràs por.

No surtis per la porta

que ens faràs corre a tots,

Surt pel balcó

i donan's caramels a tots".

 

I des de llavors es diu:

A Alcanó hi ha una dita

de la dona que fa por,

li diuen Maria Ganxa

i ens posa la por al cos.

Els grans l'anomenen

per fer creure la canalla

i ells li canten una cançó.

 

Per que els hi tiri caramels,

i no els faci por,

ella les hi tira caramels

i amb la granera a la mà

el fa corre a tots.

 

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquesta rondalla aquí s'ha acabat, uns diuen que es mentida uns altres que es veritat, sigui com sigui esperem que a la mainada us hagi agradat.



Mapa Web